Juan Eduardo Zúñiga (Madrid, 1919) és un dels més grans prosistes moderns en llengua castellana. Les seves obres giren al voltant de dos eixos: el Madrid de la Guerra civil i de la postguerra i les literatures eslaves, amb una dedicació especial a la russa. S'han valorat sobretot els seus contes, però també ha conreat la novel·la curta, l'assaig i l'anècdota sàvia. El simbolisme que caracteriza l'obra de Zúñiga il·lumina també la d'altres grans escriptors i la de tot un corrent secret de la literatura moderna universal.
